Traducción.

DESCARGUES EN FORMAT PDF.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                      Dades elèctriques d' interés. 

                                                                                                                                                                                                                                                                                                  Curs relés programables nivell bàsic.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

DADES ELÈCTRIQUES D' INTERES

DADES MOTORS ELÈCTRICS D’INDUCCIÓ.

L’aprofitament de l’energia consumida per un motor elèctric depèn del seu rendiment, els fabricants ofereixen una gama de potencies amb rendiments que van del 95% o superior, fins un pobre 65%, cal tenir molt present aquest fet a l’hora d’escollir un motor. Resulta fàcil amortitzar un bon motor, principalment quan els cavallatges i les hores de funcionament són elevats. La robustesa mecànica, un bon aïllament i la resistència al sobre escalfament, són factors que solen estar associats als motors de qualitat, incrementant encara més l’estalvi pel seu baix manteniment. La taula.1, és calculada amb un factor de potencia del 80%.

Taula. 1

Formules bàsiques per calcular la potencia de motors trifàsics d’inducció, cavalls, Fig. 1, factor de potencia, Fig. 2, consum en KW, Fig. 3.

                                                                                            Fig. 1                                     Fig. 2                                                     Fig. 3

1 HP = 736 W.     1 KW = 1000 W.     KVA = [I x V x 1,73] / 1000.     I = Ampers nominals.    V = Voltatge nominal.

DISPOSITIUS DE PROTECCIÓ I CONTROL PER MOTORS ELÈCTRICS.

Guardamotors.
Els guardamotors són dispositius regulables destinats a protegir motors elèctrics contra curtcircuits, sobreintensitats i fallo de fase.

Limitadors de parell.
Els limitadors de parell com indica el seu nom són equips regulables per limitar el parell de motors elèctrics acoblats a reductores, poden restringir el parell de treball dins uns marges de seguretat per evitar destroces mecàniques en cas de engarrota-me’n.

Relés de seqüència de fase.
Els relés de seqüència de fase interrompen l’alimentació elèctrica del motor quant detecten una alteració en l’ordre de les fases, abans no es produeixi una inversió del sentit gir, que en alguns casos podria tenir conseqüències fatals.

Protecció falta de tensió.
Cal protegir els motor d’arrencades espontànies produïdes pel restabliment de la tensió després d’una interrupció del subministrament elèctric, sempre que aquest fet suposi un perill per les persones ho el propi motor. Norma UNE 20460-4-45.

Variadors de freqüència.
Els variadors de freqüència són la millor solució pel control i protecció integral de motors elèctrics per varies raons. Una de les principals es la conservació de la mecànica del propi motor i de la maquinaria que acciona, les arrencades suaus que proporcionen allarguen la vida de tot el conjunt. Pel que fa la part elèctrica és important remarcar l’estalvi en el consum, ja que permeten optimitzar la carga elèctrica necessària en tot moment i corregeixen el factor de potencia de la instal•lació.

Arrencadors estàtics.
Els arrencadors estàtics són una bona alternativa als clàssics, tenen una vida molt més llarga i redueixen considerablement l’energia absorbida en l’arrencada del motor. Per altra banda el seu preu no s’allunya excessivament dels clàssics, tenint en consideració la durabilitat dels dos equips i l ‘estalvi d’energia.

Per suposat tant variadors de freqüència com arrencadors estàtics, cobreixen tots els requeriments del R.B.T. (Reglament Baixa Tensió) referents a la seguretat i protecció de motors elèctrics, substitueixen, guardamotors, limitadors de parell i relés de seqüència de fase, fins i tot els contactors de potència.

Sobreintensitat d’arrencada.
Els motors han de tenir limitada la intensitat d’arrencada quant aquesta pugui produir efectes perjudicials per l’instal•lació o ocasionar pertorbacions en altres receptors.


Taula. 2

FORMULES PER L’ESTALVI D’ENERGIA.

Com hem comentat, escollir un motor amb un elevat factor de potència suposa un millor aprofitament de l’energia, però no s’ha de sobredimensionar excessivament, ja que a plena carga es quant s’obtenen els rendiments més elevats, cal evitar fer-los treballar en buit massa estona per no generar un accés d’energia reactiva, que com sabem les companyies penalitzen amb forts recàrrecs que poden ser del 7,5% en cas de tenir un factor de potència del 80%, fins arribar al 120% si aquest no excedeix el 30%. En canvi les mateixes companyies ofereixen bonificacions en la factura quant el factor de potència supera el 90%. Si les característiques de l’ instal•lació obliguen el funcionament prolongat de motors a baixa carga, la solució passa per instal•lar equips per compensar l’energia reactiva produïda, que seran ràpidament amortitzats.


Per calcular el rendiment d’un motor elèctric d’inducció, en primer lloc s’ha de convertir el seu cavallatge (HP) en KW i dividir-los pel consum instantani en KW, multiplicant el resultat per 100 obtindrem el rendiment en %.

Exemple:
Per obtenir el rendiment d’un motor de 2 HP, multiplicarem 2 x 0,736 (1 HP = 0,736 KW) i dividirem el resultat pel consum instantani puntual, suposant que aquest es de 1.7 KW, tindria un rendiment del 86,5%.

Per conèixer el gasto elèctric d’un motor d’inducció en funció del temps, cal multiplicar el consum instantani en KW per 0,736, pel temps de funcionament en hores i dividir el resultat pel rendiment.

Exemple:
Un motor de 2 HP, amb un rendiment estimat del 86,5 %, funcionant 10 hores ininterrumpidament consumeix un total de 14,4 KW.

Amb l’equació de la figura. 4, es pot calcular l’augment de consum d’aquest motor si en lloc d’un rendiment del 86,5% fos només del 65%, s’incrementaria en 0,56 KWh per realitzar el mateix treball. Suposant que funciona 2 hores al dia, en un any la diferencia seria de 408,8 KW consumits de més innecessariament.

Fig. 4

dc = Diferencia consum.      Cos.f1 = Motor baix rendiment.      Cos.f2 = Motor alt rendiment.      HP = Cavalls.

CÀLCUL DE LÍNIES ELÈCTRIQUES.

Per calcular una línea elèctrica hem de tenir en consideració, el tipus d’instal•lació, l’aïllament del cable i la caiguda de tensió màxima permesa en les línies pel R.B.T. (Reglament Baixa Tensió), que és d’un 1% en les principals i del 3% per les secundaries, serà necessari corregir les seccions de la taula. 2, si aquesta supera els marges permesos per la llei. Amb les equacions de les figures. 5, 6 i 7, es pot calcular la esmentada caiguda de forma aproximada, (No s’ha ponderat la reactància de línea i s’estableix una temperatura del cable de 45º C). Les intensitats màximes de la taula. 3 corresponen al tipus d’aïllament, XLPE. Per altres tipus d’instal•lacions, aïllaments i temperatures consultar reglament. 
  

Taula. 3

Caiguda de tensió en línies de corrent continua:

                               

                                                                                               Fig. 5

Caiguda de tensió en línies monofàsiques de corrent alterna:

                               

                                                                                               Fig. 6

Caiguda de tensió en línies trifàsiques de corrent alterna:

                               

                                                                                                Fig. 7

PROTECCIÓ PRIMÀRIA.

En instal•lacions amb carga resistiva (sense motors), per determinar la potència en ampers d’un fusible, normalment se sol multiplicar per 1,5 la carga màxima prevista a suportar, en les que tenen carga inductiva (amb motors) caldrà multiplicar per 2 aquest valor. En tot cas seguir sempre quatre recomanacions bàsiques per la manipulació de fusibles. 

- La tensió aplicada ha de ser inferior o igual a la tensió nominal del fusible.

- La intensitat a suportar ha de ser inferior o igual a la intensitat nominal del fusible.

- El poder de tall assignat al fusible ha de ser igual o major que la intensitat de curtcircuit prevista en l’instal•lació on sigui utilitzat.

- No reparar mai un fusible espatllat o fos.

Taula. 4